LLIBERTATS

Tweet

El genocidi ruandés, l’explotació laboral dels menors, la situació a Gaça i l’esperança dels més petits en les pitjors condicions són algunes de les estampes triades per Unicef com les millors fotografies de l’any.

El 2007 ha estat un any ple d’imatges. Unicef ha escollit les sis fotografies de l’any pel “seu criteri periodístic i social, bon gust i sentit artístic”. La imatge de Ghulam, una nena afganesa d’11 anys asseguda al costat del seu marit de 40 realitzada per la fotògrafa nord-americana Stephanie Sinclair, ha estat triada ahir com la millor imatge de 2007.

 

La fotografia va ser distingida per la delegació alemanya del Fons de Nacions Unides per a la Infància, entre altres 1.230 imatges, per la seva denúncia d’una pràctica "mundial" i "terrible". La imatge forma part d’una sèrie de retrats sobre matrimonis infantils que Sinclair va realitzar durant dos anys a Afganistan, Etiòpia i Nepal.

 

L’explotació dels nens

En segon lloc, s’ha reconegut el treball del fotògraf bangladesí Bhuiya Akash sobre l’explotació laboral de nens al seu país. El missatge d’alegria i esperança que ha aconseguit el fotògraf Hartmut Schwarzbach amb la imatge d’Annalyn, una nena filipina que viu en una colònia de miners prop de Manila, ha rebut el tercer premi.

‘Els innocents de Gaça’, la fotografia que retrata l’horror d’uns nens palestins ferits mentre són traslladats a l’hospital després d’un atac israelià al nord de Gaça ha aconseguit la menció d’honor.

La sisena imatge finalista forma part del reportatge sobre dones violades durant el genocidi de Rwanda (1994) al costat dels seus fills, de l’israelià Jonathan Torgovnik, que aquest any va guanyar el Premi al Retrat Fotogràfic de la National Portrait Gallery de Londres.

Posar fi al matrimoni infantil

La fotografia guanyadora d’aquest any ha donat la volta al món i ha impactat a la ciutadania de tot el planeta. Per això, Unicef ha engegat una campanya per la fi del matrimoni infantil a qualsevol país del món.

“El matrimoni infantil viola els drets humans independentment de si la persona involucrada és un nen o una nena, però sens dubte es tracta de la forma més generalitzada d’abús sexual i explotació de les nenes. Algunes conseqüències negatives són la separació de la família i els amics, la falta de llibertat per a relacionar-se amb les persones de la mateixa edat i participar en les activitats comunitàries, i una reducció de les oportunitats de rebre una educació”, expliquen des de l’ong.

Què Puc Fer Jo?

---

Si desitges treballar en la defensa dels drets dels nens i les nenes pots col·laborar amb Unicef o buscar aldirectori d’ONG de Canal Solidari les entitats que operen a la teva ciutat o província.

Més informació:

Web de Unicef

Web de la campanya informativa per posar fi al matrimoni infantil.

Llegeix altres notícies relacionades amb la infància publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2007

Tweet

Omple de joia, que almenys una tradició desconeguda encara per a molts, surti al telenotícies de TV3, hi tingui un reconeixement social fora de la comarca, que ha d´acabar esdevenint una festa Patrimoni nacional, esdevenint, festa d´Interès Nacional, sens dubte.
Gent com en Xavier Pedrals, historiador i responsable de l´Arxiu comarcal del Bwerguedà,que ha fet una recerca sobre aquesta festa del solstici d´hivern amb el llibre titulat: La Fia-Faia: ancestral, màgica, única", recomanable:

La Fia-faia: ancestral, màgica, única Pedrals i Costa, Xavier Publicacions de l'Abadia de Montserrat La Fia-faia és una festa del solstici d’hivern. La seva part més visible consisteix en l’encesa d’una foguera a la muntanya amb la posta de sol. Posteriorment un grup de fallaires adults conduirà aquest foc a les poblacions i el repartirà entre els qui els esperen amb les seves faies disposades. Reminiscència d’antics ritus agraris, sobretot ramaders, el conjunt de la festa evoca altres sensibilitats religioses i festives. Premi Valeri Serra i Boldú 2006 Data de publicació: 2007 Lloc de publicació: Barcelona Col·lecció: Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 18 Preu: 12 €

Per mirar d´aportar un pessic al coneixement i difusió, us faig present un nou webloc sobre la Fia-faia, amb imatges, videos i informació ,que podeu fer-lo vostre aportant quelcom sobre aquesta festa de l´Alt Berguedà per tal de prestigiar-la encara més.

- Webloc de la Fia-Faia

I les fotografies pròpies com la de dalt,penjades al compte de [@more@]

Tweet

Omple de joia, que almenys una tradició desconeguda encara per a molts, surti al telenotícies de TV3, hi tingui un reconeixement social fora de la comarca, que ha d´acabar esdevenint una festa Patrimoni nacional, esdevenint, festa d´Interès Nacional, sens dubte.
Gent com en Xavier Pedrals, historiador i responsable de l´Arxiu comarcal del Bwerguedà,que ha fet una recerca sobre aquesta festa del solstici d´hivern amb el llibre titulat: La Fia-Faia: ancestral, màgica, única", recomanable:

La Fia-faia: ancestral, màgica, única Pedrals i Costa, Xavier Publicacions de l'Abadia de Montserrat La Fia-faia és una festa del solstici d’hivern. La seva part més visible consisteix en l’encesa d’una foguera a la muntanya amb la posta de sol. Posteriorment un grup de fallaires adults conduirà aquest foc a les poblacions i el repartirà entre els qui els esperen amb les seves faies disposades. Reminiscència d’antics ritus agraris, sobretot ramaders, el conjunt de la festa evoca altres sensibilitats religioses i festives. Premi Valeri Serra i Boldú 2006 Data de publicació: 2007 Lloc de publicació: Barcelona Col·lecció: Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 18 Preu: 12 €

Per mirar d´aportar un pessic al coneixement i difusió, us faig present un nou webloc sobre la Fia-faia, amb imatges, videos i informació ,que podeu fer-lo vostre aportant quelcom sobre aquesta festa de l´Alt Berguedà per tal de prestigiar-la encara més.

- Webloc de la Fia-Faia

I les fotografies pròpies com la de dalt,penjades al compte de [@more@]

Tweet

Omple de joia, que almenys una tradició desconeguda encara per a molts, surti al telenotícies de TV3, hi tingui un reconeixement social fora de la comarca, que ha d´acabar esdevenint una festa Patrimoni nacional, esdevenint, festa d´Interès Nacional, sens dubte.
Gent com en Xavier Pedrals, historiador i responsable de l´Arxiu comarcal del Bwerguedà,que ha fet una recerca sobre aquesta festa del solstici d´hivern amb el llibre titulat: La Fia-Faia: ancestral, màgica, única", recomanable:

La Fia-faia: ancestral, màgica, única Pedrals i Costa, Xavier Publicacions de l'Abadia de Montserrat La Fia-faia és una festa del solstici d’hivern. La seva part més visible consisteix en l’encesa d’una foguera a la muntanya amb la posta de sol. Posteriorment un grup de fallaires adults conduirà aquest foc a les poblacions i el repartirà entre els qui els esperen amb les seves faies disposades. Reminiscència d’antics ritus agraris, sobretot ramaders, el conjunt de la festa evoca altres sensibilitats religioses i festives. Premi Valeri Serra i Boldú 2006 Data de publicació: 2007 Lloc de publicació: Barcelona Col·lecció: Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 18 Preu: 12 €

Per mirar d´aportar un pessic al coneixement i difusió, us faig present un nou webloc sobre la Fia-faia, amb imatges, videos i informació ,que podeu fer-lo vostre aportant quelcom sobre aquesta festa de l´Alt Berguedà per tal de prestigiar-la encara més.

- Webloc de la Fia-Faia

I les fotografies pròpies com la de dalt,penjades al compte de [@more@]

Tweet

CGT convoca set dies de vaga total en els autobusos de Barcelona

Complint amb l'acord pres per l'assemblea de conductors/es celebrada a Plaça Universitat el dia 21 de novembre, el Comitè de Descansos ha convocat la vaga de Nadal, per als dies 21, 22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de Gener, des de les 00.00 a les 24.00 hores. La radicalitat de la Direcció de l'empresa ha accelerat els esdeveniments.

La intenció del Comitè de Vaga serà convocar%2

[@more@]

Tweet

CGT convoca set dies de vaga total en els autobusos de Barcelona

Complint amb l'acord pres per l'assemblea de conductors/es celebrada a Plaça Universitat el dia 21 de novembre, el Comitè de Descansos ha convocat la vaga de Nadal, per als dies 21, 22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de Gener, des de les 00.00 a les 24.00 hores. La radicalitat de la Direcció de l'empresa ha accelerat els esdeveniments.

La intenció del Comitè de Vaga serà convocar%2

[@more@]

Tweet

Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.

Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.

Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.

Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.

CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.

I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es[@more@]

Tweet

El viaducte de Puig-reig és en marxa, i finalment el tram Sallent-Berga de 21 km., és complet, aixó si , amb un peatge a l´ombra( o sigui ho paguem tots via pressupostos de la Generalitat a la UTE concesionària), que va ser prou polèmic en el seu moment pel sectarisme de CIU en el denominat tram de "l´orella"i que té 4 carrils amb vigues úniques a diferència de les dobles , un dels tres únics ponts així a Europa, de 538 metres, i 23,8 metres d´alçada , que pels que hem vist l´evolució ha generat dubtes de la seva capacitat de resistència, me´s enllà de les proves de seguretat, i que té una estructura no del tot recta, que crea inquietut a més d´un conductor que hi haurà de passar-hi habitualment.
Quedarà pendent l´enllaç a Casserres , retocs puntuals de millora de l´entorn i l´enllaç que farà de variant de Puig-reig i connectarà amb aquest eix europeu E-9, que ja preveuen com a futur substitut de transport de mercaderies de Barcelona a París passant per el Llenguadoc cap a aMontpellier, i que no està pensada pels habitants de la comarca, tot i que en podem sortir beneficiats, si es saben aprofitar oportunitats, com el fet d´estar a mitja hora de Manresa, a 1 hora de Barcelona, a nivell comercial, turístic i industrial, si no es continua badant amb el polígon d´Olvan i s´aprofita cojuntura per part d´ajuntaments i institucions locals i comarcals.
També a nivell de treballadors la proximitat de Manresa, amb major oferta de feina, si els empresaris no donen sous adequats pot portar a una nova diàspora laboral, o mobilitat creixent, que demandarà la urgent planificació del ferrocarril cap al Berguedà, que el mateix conseller Nadal o el propi president Montilla no en van fer esment a la carpa montada per l ocasió, tot i ésser promesa incomplerta per part del PSC en campanya electoral, del tren-tram pel Berguedà ara que s acostarà fins a Sallent.

[@more@]

Tweet

Aquests dies, que s´aproven el pressupostos generals de l´estat amb els "nacionalistes" del BNG i PNB donant suport al PSOE/PSC, i que el senat reprova per primer cop a una ministra en exercici com Magdalena Alvarez, per cert experta tributària i professora d´economia per la UNED fins el 1990, em trobava a la capital del país veí per raons acadèmiques i no vaig poder estar de recollir aquesta imatge que sintetitza l´essència de l´estat espanyol actualÇ: en plena parada de Metro de Madrid, a la parada de Moncloa, o que en bus urbà i arribes amb l´autobús 46, et deixa aquí just davant de la seu de Ejercito del aire" presidit per la rojigualda, però que sovint passa desapercebut que entra les sigles d´una de les branques de l´exèrcit espanyol que constitucionalment parlant és ementat com el garante de la unidad territorial del estado español" i tenen marc amb la inscripció "FRANCISCO FRANCO CAUDILLO DE ESPAÑA", encara que no es percebi suficient ment a la fotografia, i és a dia d´avui a ple segle XXI. Aquesta és la Espanya, a pocs metres de la seu del govern de l´estat, que per moltes lleis de memòria històrica de perfil baix que es facin impera, un model queconviu amb el franquisme en una institució d´un estat que s´autodefineix com a demòcrata.
I he de dir que parlant amb algun que altra catedràtic, de paraula defensen lo que en denominen la Espanya plural, que inclús a fet tesi doctoral sobre gestió pública de ciutats de Madrid i Barcelona, en èopoca Maragall, i reconeixia que amb la meitat de recursos Barcelona era molt més eficaç, malgrat que actualment Madrid havia fet un salt amb inversions.
Però, també sobta que quan parlen de Catalunya, no l´associen amb les 750.000 persones que varen sortir al carrer el 1 de desembre, perquè quan els hi esmentes, en tenen la primera notícia, relacionen Catalunya amb "La caixa", i lo ve que va resistir el Pizarro a l´OPA a ENDESA,segons ells, un altra veritable drama nacional és comprovar que els espanyols convençuts, tenen tan o més clar que molts catalans, que nosaltres no som espanyols, i que esmentar per exemple el dèficit fiscal, i la seva negativa et responen amb lo que el problema és el mètode de càlcul i el que és més gros, el problema és la mala gestió dels recursos públics catalans com a causa real de dèficits a Catalunya, recordant el 3% que esmentava envers CIU a la corrupció a la obra pública, per tapar els 750.000 pobres que tenim a Catalunya, segons Fundació Jaume Bofill. Hi ha un desconeixement per ells fruit d´un buit mediàtic, però una candidesa per part nostra, que fa fereir per l´innocència, sovint vinculat amb la imatge de pidoladors de l´entorn de CIU amb allò de "que hay de lo mio" que no ens vegin amb criteris nacionals de país, sinó com a Catalunya que mira tan sols pel bé de la burgesia capitalista, enlloc de les classes populars catalanes, treballadors, pensionistes, aturats que que els costa arribar cada cop més a fi de mes.
I així un debat que sembla més aviat de sords que enlloc de reforçar el coneixement mutu, el que em reforça és que la distància sentimental, social, econòmica amb lé stat espanyol és un fet irreversible i que l´error és picar amb un ferro fred a les institucions de l´estat i a la intelectualitat madrilenya, si més no a nivell acadèmic, fent la pregunta: però a Espanya hi ha federalistes? et responen amb un NO contundent. Perdem el temps, Espanya està bé com esta essent unitarista ,centralista i radial, que se li cau la baba de convidar senadors, ministres, embaixadors a coctels, reunions, entregues de premis variopintes i que sovint es fan la gara-gara utuament per guanyar punts de notorietat social, el problema el tenim a casa perquè es mira encara massa a Madrid, quan hem de mirar més a Europa o a Brusel.les, però l´ocasió de pendre contacte amb sectors acadèmics de la capital de l´estat a un li permet de copsar el pensament arrelat i les pròpies febleses com a país, i exercint amb un full de ruta compartit el nostre Dret de decidir sobre el conjunt del nostre futur com a país.

[@more@]

Tweet